Tema: Cataluña: urbanismo sostenible

Abro este hilo para temática de urbanismo sostenible en general en Catalunya. Conoceis alguno? Recuerdo uno que no iban a haber ni viales para los coches, ¿recordais donde era?


PD: He abierto este hilo en el internacional para la urbanización sostenible de la Margineda, Andorra: La Margineda (Andorra): desarrollo urbanístico sostenible / Norman Foster.

Fi de cicle en l'urbanisme barceloní. Josep Antoni Acebillo, l'home que va executar la transformació de la ciutat en el període preolímpic i que, després, va donar a llum el 22@ i la millora de Diagonal-Besòs (zona Fòrum), abandona Barcelona Regional, l'últim nexe que li quedava amb la planificació de la ciutat. Ho fa de comú acord, i sense cap tensió, amb la nova cúpula d'Urbanisme, la de CiU. La que ha de conduir la ciutat, amb l'ideari avançat per aquest diari fa dues setmanes, fins al seu pròxim estadi.

Josep Antoni Acebillo davant una maqueta de la futura La Sagrera, el juliol del 2005. FIRMA DE FOTO Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 38 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 17 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
En els seus anys d'exercici ple, que van acabar el 2003, Josep Antoni Acebillo es va caracteritzar per la seva faceta polemista, vehement i sempre disposat a escandalitzar les ments benpensants en l'àmbit arquitectònic. Això li va passar factura, per exemple, en episodis com la reforma de la plaça de Cerdà, quan la col·locació indeguda d'una vàlvula antiretorn de plàstic, en lloc d'acer, va donar peu a una inundació del túnel que va atrapar alguns cotxes. El cert és que a vegades el soroll generat al seu voltant (freqüentment per ell mateix) no ha deixat calibrar el seu treball. No menys polèmic va ser el seu tambor viari a la plaça de les Glòries, ja sentenciat.

Crescut a l'ombra d'Oriol Bohigas, aquest el va nomenar director de projectes urbans el 1980 quan va ser nomenat delegat d'Urbanisme. El paisatge a l'ajuntament poc havia canviat respecte al predominant durant el franquisme. Sense projecte de ciutat per defensar, les idees de Bohigas es van imposar ràpidament, i Acebillo i l'esquadra de joves arquitectes que va contractar, els llapis d'or, les van executar. Revitalitzar el centre, monumentalitzar la perifèria (municipal), el carrer no és una carretera, l'espai públic també fa ciutat. Eren els lemes en voga.

Gràcies a la ingent tasca d'acumulació de sòl realitzada durant l'administració municipal prèvia a l'elegida a les urnes, la de l'alcalde Josep Maria Socías Humbert i amb Joan Anton Solans com a director de serveis, el duo Bohigas-Acebillo va anar transformant la ciutat. El parc de l'Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, la plaça dura dels Països Catalans...

Va ser en aquesta època quan es va realitzar una obra petita però clau per al futur de Barcelona. Trencant la tendència natural de la ciutat de créixer cap a ponent, l'ajuntament va recuperar per a l'ús ciutadà a penes 100 metres de superfície portuària. No hi havia diners per a res més. Va ser el Moll de la Fusta, un passet que va permetre el salt al Poblenou, primer, i al Besòs, després.

EXECUTOR OLÍMPIC / En una segona fase, Acebillo, Ace per als seus pròxims, es va convertir en l'home de confiança de Maragall per a tota la transformació del litoral lligada als Jocs del 92. Després d'aquesta etapa, l'arquitecte va crear Barcelona Regional, una agència per al desenvolupament de les infraestructures i l'urbanisme. L'objectiu era preparar un altre salt, el metropolità. Va ser des d'aquesta talaia des d'on Acebillo i els seus col·laboradors van veure al Poblenou una oportunitat per crear teixit productiu perfectament acoblat amb la vivenda, el 22@, i evitar així la fuga d'empreses cap a les oficines de la perifèria. I va concebre la zona Fòrum com a culminació de la recuperació del litoral i a la vegada una audaç operació en què es convertia una depuradora, mitjançant la seva cobertura, en l'espai públic més gran de la ciutat. A Acebillo li agrada explicar que la idea li va venir a Chicago, quan va veure que s'havia construït una plaça a sobre d'una planta de tractament d'aigües.

També en aquesta clau metropolitana va ser on Acebillo va idear la possible entrada de l'AVE a Barcelona. Pel litoral, des de l'aeroport fins a l'estació de França. I una vegada va fracassar aquesta via, per la tossuderia del Govern central de fer-lo entrar a Sants, i el vistiplau català a canvi de construir una estació a La Sagrera, Acebillo també va dissenyar el pla general del que ara, i a falta de veure què farà CiU, és el planejament general dels voltants de la futura instal·lació ferroviària de Sant Andreu.

CONFIANÇA DE CLOS / El 1999, Joan Clos el va nomenar arquitecte en cap. Va seguir de prop les obres de la zona Fòrum i Diagonal Mar. El 2003 va començar la seva lenta desvinculació de l'administració, es va centrar en la carrera docent a Zuric, tot i que com a comissionat d'Urbanisme va assessorar Clos. Era un càrrec de confiança al qual va renunciar quan el partit va substituir Clos per Hereu. El 2006 es va reintegrar a Barcelona Regional, en règim de mitja dedicació, com a conseller delegat. Aquesta setmana, el consell l'ha cessat. Dilluns serà rellevat formalment. Nous temps, noves idees. Un nou cicle.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/b...-epoca-1152656

Es un artículo del periódico catalán El Periódico.

Es muy interesante.
En el link está la versión en castellano.